La mariposa y la rosa
Circula por la red, un powerpoint, en el que se cuenta que alguien pidió a Dios una mariposa y una rosa, pero Dios le dio, en vez de eso, un cactus y una oruga. Pese a la desilusión inicial, con el tiempo la oruga se convirtió en una bella mariposa y del cactus nació una hermosa flor. Y como fin del asunto, una serie de frases parecidas a ésta: "Dios nos oye y no se equivoca nunca cuando responde a nuestras peticiones y nos da siempre lo que más nos conviene".
En general me molesta que me manden powerpoint. Hacen perder un tiempo precioso y no aportan casi nada. Además la mayoría de ellos no aportan casi nada, hacen perder un tiempo precioso y son feos a base de bien, aparte de bloquear a veces el correo. Creo que incorporar texto a la imagen, distrae la atención: ni permite disfrutar la imagen suponiendo que esta sea hermosa y desde luego ésta, desluce un texto interesante. Para mi una imagen no vale más que mil palabras. El tema de "la mariposa y la flor" podría reducirse a un refrán "No hay mal que por bien no venga" o la de San Pablo que dio lugar al refrán - nuestras raíces son cristianas a Dios gracias - " Para los que aman a Dios, todo sucede para bién".
Si Abrí la presentación y la conservé, incluso se la mandé a mi sobrino Alberto es porque me la había mandado Nacho. Nacho como dije superó - después de un calvario - un trasplante de los dos pulmones. Mandada por él "la mariposa y la rosa", tenía desde luego mucha miga.
enviado por Rosa @ 22:56
1 comentarios
1 Comentarios:
Quina pregunta em fas!!!!!!!!
Hi ha conceptes com ara: la llibertat, l’amor, l’altruisme, la responsabilitat, l’arrelament a la natura, la vida, la felicitat, l’ego, el yo, el desig , l’educació etc ,etc ,etc, que l’home va copsant i practicant al llarg de la vida, sense saber ben bé en quin moment es troba. Aquesta reflexió té molts autors i teories .
Mon pare sempre ens ha arengat en el sentit que la vida és dels valents, actius, positius, vitalistes ,alegres, generosos i treballadors, més o menys, i no dels covards, negatius, tristos, (depressius o tristos socials), passius, etc.
La felicitat, per a mi és tant un mitjà com una destinació en la vida. La felicitat és un estat general i alegre , que tant es presenta en moments puntuals, feta de coses petites, com en períodes i etapes vitals més llargs.
Està més que comprovat que els béns materials no donen la felicitat, tot el contrari,sempre es vol més, dóna insatisfaccions, ens fa egoistes, consumistes, ens esclavitza i ens impedeix ser lliures. És difícil mantindre’s al marge, envoltats com estem d’una societat per a gens espiritual.
Jo he comprovat en els 15 darrers anys que la gent més pobra del món és feliç, fa un tot amb els pròxims i la Natura, no té res a perdre i qualsevol coseta senzilla li resulta sorprenent i satisfactòria.
La felicitat té un component genètic i social, però també individual i educatiu. Per tant, sort del que hi naix, però intel•ligència i valor per a lluitar i aconseguir-la en la vida.
El secret?. Pense que en conéixer el món i nosaltres mateixos, comprendre, reflexionar, triar “lliurement”, i fer de la vida una conquesta diaria. ui!!!, quantes coses, no?
Només se’ns ha donat una vida, responsables amb nosaltres mateixos, hem d’arribar a viure-la de la millor manera possible.
Publicar un comentario
<< Home